A les Valls tenim pinars, de pi blanc o carrasc, que
antany ocupaven les terres pobres i abruptes on no podia créixer
la carrasca, o matolls en els cims freds de les muntanyes.
Hi ha, als llocs on no ha arribat
ni el foc ni l'activitat agrícola i forestal de l'home, els carrascars.
També apareix la carrasca bellotera, el ginebre, el coscoll, l'alzineta,
la sàlvia, la botja peluda, l'esparreguera, la corretjola, el fenàs...
Tenim brolles
(formació vegetal "maleza"), garriga i pinars
com a vegetació natura.
Els principals components d'aquestes comunitats vegetals són: el
pi blanc, la sabina, la ginesta, la coscolla, el llentiscle, els romers,
el tomello i el timonet, la pebrella, l'herba d'olives (sajolida), l'arçot,
l'espígol, el bruc d'hivern (petorrera), l'estepera, la camamirla,
les argelagues, el rabo de gat, l'escurçonera, la botja, la borratja,
els conillets, la bufalaga, la carxofera de Sant Joan, la campanella capdellada,
les ferradures...i si plou quan cal tota mena de bolets i esclata-sangs.
Els components de les bardisses
es troben en fondalades fresques i amb mitja ombra, entre els quals estan
l'espinal, l'heura, el seroler, l'esbarzer, el roser bord i l'orenga.
En ribassos i talussos de bancals
hi ha fenassars, amb fenàs, raïm de pastor, clavellina,
besneula, alfalç, fenoll, panical, ruda, pastanaga borda, corretjola,
orella de burro, all bord, herba cabruna, sarpa de llop, calament, camarroja,
margarideta, llengua de bou, julivert bort i camamirla...
Sobre els pedregals tenim vegetació
rupícola: te de roca (àrnica), poliol blanc, llunetes
i , a la vora dels camins i llocs sovintejats pel ramat, les comunitats
ruderals: blets, conillets, cards i calcides, llengua de bou, la
pitera, la figa palera, obriülls, les lleteres, el malrubí,
les ortigues...
Al llarg de barranqueres, rambles
i corrents d'aigua hi ha baladrars, canyissars i jonqueres:
baladre, canyes, oms de riu, xops, magraners, romegueres, esbarzers, jolivarda,
joncs, canyola, cua de cavall, trèvols, agret, pa de granotes,
bova, heura, falzia de pou, i falaguera.
I en els sembrats de secà
trobem la vegetació arvense: "llicsó" (lletsó),
blets, ravanell, canyota, corretjola, herba berruguera (cua d'escorpí),
l'all bord, la cornicabra, panissola llapassa, lletuga borda, gram, caüla
i la rosella.
Moltes d'aquestes herbes i plantes
s'han utilitzat sempre com a herbes
de salut i com a complement i adob de la gastronomia.
A més
de tot açò les Valls ténen una MICRORESERVA
DE FLORA declarada per la Conselleria de Territori i Habitatge
de la Generalitat Valenciana.
La microreserva s'anomena LLOMES
DEL XAP.
