Aquest bloc està creat amb molta il·lusió pels mestres de la Vall d'Ebo i la Vall de Gallinera de forma conjunta i coordinada. L'objectiu d'aquest bloc és que els/les nostres alumnes el puguen utilitzar per tal d'ampliar els seus coneixements ,de forma globalitzada, respecte al seu entorn més immediat: EL LLOC ON VIUEN! Aquest bloc ens servirà d'eina didàctica, de punt de trobada, de reflex de la nostra tasca... Esperem que vos agrade i que el feu servir.
Els nostres menjars
AIGUARDENT
DE CIRERA
Una
de les conserves més exquisides és la de cireres en aiguardent. Com
a ingredients, fan falta cireres madures de La Vall, aiguardent i
sucre. La fruita ha de netejar-se amb un drap. El peduncle no
s'arrenca, es talla. Fet això, les cireres es dipositen en pots
esterilitzats i es cobreixen amb l’aiguardent. Es tanquen els pots
hermèticament i es deixen macerar un mes. Passat aquest temps, s'hi
afegeixen 200 grams de sucre per litre d’aiguardent i s'agiten els
pots fins que es dissolga el sucre. Dos mesos després, estan a punt
per ser consumides.
•
1/4 de blat picat
• 100 g de cigrons
• Penques
• Bledes
• 1 nap
• 1 creïlla
• Un grapadet de cargols
• Uns trossets de carn de porc i de cansalada
• Sal i oli
• 100 g de cigrons
• Penques
• Bledes
• 1 nap
• 1 creïlla
• Un grapadet de cargols
• Uns trossets de carn de porc i de cansalada
• Sal i oli
Preparació:
Es cou tot durant vora tres hores, amb el foc no gaire fort i sense
remoure. Es tasta de sal i s'hi afegeix la creïlla en l'últim
moment perquè no es desfaça. Ha de quedar espesset. En alguns
llocs, els cigrons se substitueixen per fesols o arròs.
•
Aigua
• Sal
• Farina
• Oli
• Mullador
• Sal
• Farina
• Oli
• Mullador
Preparació:
Es posa l’aigua a bullir amb sal. S'escalda la farina amb eixa
aigua i es pasta amb un poc d’oli. Es deixa reposar mitja hora. Es
fan les boletes per als minxos i s'aplanen formant un cercle. Es
passen per la planxa i s'omplen amb qualsevol mullador (ceba i
tomaca, gamba de riu i tomaca, anxoves, embotit...).
De l'oliva a l'oli
Amb aquesa activitat podem conèixer millor el procés de l'el·laboració de l'oli a partir de les olives, per al xiquets i xiquetes de primer cicle i segon cicle.
Les nostres plantes, herbes, arbres...
A les Valls tenim pinars, de pi blanc o carrasc, que
antany ocupaven les terres pobres i abruptes on no podia créixer
la carrasca, o matolls en els cims freds de les muntanyes.
Hi ha, als llocs on no ha arribat
ni el foc ni l'activitat agrícola i forestal de l'home, els carrascars.
També apareix la carrasca bellotera, el ginebre, el coscoll, l'alzineta,
la sàlvia, la botja peluda, l'esparreguera, la corretjola, el fenàs...
Tenim brolles
(formació vegetal "maleza"), garriga i pinars
com a vegetació natura.
Els principals components d'aquestes comunitats vegetals són: el
pi blanc, la sabina, la ginesta, la coscolla, el llentiscle, els romers,
el tomello i el timonet, la pebrella, l'herba d'olives (sajolida), l'arçot,
l'espígol, el bruc d'hivern (petorrera), l'estepera, la camamirla,
les argelagues, el rabo de gat, l'escurçonera, la botja, la borratja,
els conillets, la bufalaga, la carxofera de Sant Joan, la campanella capdellada,
les ferradures...i si plou quan cal tota mena de bolets i esclata-sangs.
Els components de les bardisses
es troben en fondalades fresques i amb mitja ombra, entre els quals estan
l'espinal, l'heura, el seroler, l'esbarzer, el roser bord i l'orenga.
En ribassos i talussos de bancals
hi ha fenassars, amb fenàs, raïm de pastor, clavellina,
besneula, alfalç, fenoll, panical, ruda, pastanaga borda, corretjola,
orella de burro, all bord, herba cabruna, sarpa de llop, calament, camarroja,
margarideta, llengua de bou, julivert bort i camamirla...
Sobre els pedregals tenim vegetació
rupícola: te de roca (àrnica), poliol blanc, llunetes
i , a la vora dels camins i llocs sovintejats pel ramat, les comunitats
ruderals: blets, conillets, cards i calcides, llengua de bou, la
pitera, la figa palera, obriülls, les lleteres, el malrubí,
les ortigues...
Al llarg de barranqueres, rambles
i corrents d'aigua hi ha baladrars, canyissars i jonqueres:
baladre, canyes, oms de riu, xops, magraners, romegueres, esbarzers, jolivarda,
joncs, canyola, cua de cavall, trèvols, agret, pa de granotes,
bova, heura, falzia de pou, i falaguera.
I en els sembrats de secà
trobem la vegetació arvense: "llicsó" (lletsó),
blets, ravanell, canyota, corretjola, herba berruguera (cua d'escorpí),
l'all bord, la cornicabra, panissola llapassa, lletuga borda, gram, caüla
i la rosella.
Moltes d'aquestes herbes i plantes
s'han utilitzat sempre com a herbes
de salut i com a complement i adob de la gastronomia.
A més
de tot açò les Valls ténen una MICRORESERVA
DE FLORA declarada per la Conselleria de Territori i Habitatge
de la Generalitat Valenciana.
La microreserva s'anomena LLOMES
DEL XAP.
Tot tipus d'animals
Fem un repàs als diferents tipus d'animals. Activitat per a primer i segon cicle.
Els nostres animals
La diversitat paisatgística
permet l'existència, permanent o de pas, d'una àmplia
varietat de fauna, que a poc a poc va minvant-se, conseqüència
de la progressiva degradació vegetal, els incendis i la caça
incontrolada.
Entre els mamífers
podem trobar:
Rosegadors
com el conill, la llebre i l'esquirol
Carnívors
com la rabosa, la geneta, la mostela, el teixó i el porc senglar.
Entre les aus:
la perdiu,
un dels ocells més bonics de la nostra avifauna, alhora que un
dels més preats caps de caça, entre els quals també
estan, vinguts de fora, la guatlla, el tudó, la tórtora,
el tord, la merla i la griva, així com la polla d'aigua en temps
plujosos. Altres ocellets són: l'abellerol, l'oriol, el rossinyol,
el pit-roig, la puput, l'oroneta, el cucut, l'estornell, el verderol,
el gafarró, la cadernera, el pinsà, el passerell, el cruixidell,
la terrerola...
No és estrany, durant l'època primaveral, trobar nius als arbres.
Entre les aus rapinyaires
podem trobar: l'àguila (tres bonics exemplars tenen el seu refugi
al castellot d'Alpatró), l'aguiló, l'esparver, el falcó,
el soliguer, les gralles, el mussol i el xot; i entre els còrvids
el corb, la gralla i la blanca (garsa "pica pica").
Entre els rèptils:
cal assenyalar: el sacre i l'escurçó, la sargantana
i el fardatxo.
Entre els amfibis:
lTobem la granota i el gripau.
El nombre d'espècies
i la quantitat d'individus va minvant i es necessiten veritables actuacions
de conservació i protecció, principi que ha de mantenir
també qualsevol activitat cinegètica.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)